BIOGÈNESIS | art&earth creation

Associació d'Idees.

PROPOSA:BIOGÈNESIS

Vetllant per la Biodiversitat a través de la cultura i acció directa amb la terra.

Visió i acompanyament

per a zones verdes públiques i privades

exaltant l'auto i biogestió conscient holística

de tots els éssers vius

que hi habiten

.

Què proposem?

Adeqüar les diferents àrees de zones verdes, determinades per l'administració si són públiques o amb previ acord amb el propietari sin són privades per a :

1_La identificació i descobriment de les plantes naturals de la zona i l' ampliació de la seva diversitat tant a nivell de jardineria (pensant en el concepte de Paradís*, explicat més endavant) com per a usos alimentàris, decoratius i medicinals més controlat pel veïnatge. O sigui, vetllar per la biodiversitat generant un espai comú que alimenti la ment, el cos, el cor i l'ànima de tots els éssers vius per igual.

2_Habilitar i dinamitzar aquestes zones verdes, tant en qüestió de disseny d'espais a l'aire lliure per a usos personals o grupals, com a l'hora de proposar activitats vinculant art, naturalesa i cultura.

Tot, pensat amb una clara invitació a l'autogestió, tant vegetal, com humana.

Marcant una clara relació respectuosa entre els espais on la natura pugui crèixer lliurement i els espais on els humans es puguin desenvolupar lliurement. Amb un programa d'accions artístiques, culturals i intel·lectuals.

Acompanyar l'espai de forma natural i dissenyar-lo per a poder aprendre, gaudir i interioritzar, inspirats en el treball de Gilles Clement, el Jardí en Moviment i oberts a les inquietuds i propostes dels habitants de la zona.

Generar dins el barri espais on la convivència amb la naturalesa i l'èsser humà convisqui amb respecte i biodiverstitat, de forma conscient i ecològica. ON TOTS HI SORTIM GUANYANT.

Per què ho volem fer?

Vist que hi ha un piló de zones verdes públiques que es limiten a gespa tallada i algún arbre, o zones verdes privades on es deixa crèixer l'herba sense interacció, pensem que desbrossar selectivament, pot crear un canvi substancial en relació al paisatge diàri dels habitants, incloent, el cuidar, plantar i dissenyar l'espai per a poder dur a terme activitats normalment d'interior fora de casa, és una gran manera per reconectar amb la terra i també entre les persones. Col.laborant així a alliberar la terra, plantat aliment, medicinals tant pels humans com pels animals, redescobrim l'abundància natural que hi ha en ella. Imagina maduixes, menta, carbasses..., que pots collir o deixar germinar, tenir la opció de que la zona verda que engloba el teu paisatge cuotidià, es converteixi en un espai on recolectar, on estudiar, on fer ioga o reunions, igualment espectacles, una lectura d'un llibre o cultivar el teu amor per la botànica, passejar per un bosc mengívol, amb espais totalment salvatges destinats a la naturalesa i el seu desenvolupament. Col.laborant amb la vida dels insectes i animals de la zona enriquim la terra i la qualitat de vida de tots. Gestionant l'espai de forma selectiva i conscient, es poden trobar formes per aprende junts i donar resposta a necessitats particulars i grupals, direccionant-nos cap a una nova manera d'entendre la nostra relació amb els espais verds i crear una prova pilot a la Garrotxa, a través de l'acte de tenir cura conscient de les zones verdes públiques d'una forma particular segons les persones que hi viuen i les seves inquietuds, segons els éssers vius que hi viuen i les seves necessitats.

Amb quins espai estem pensant?

Zones verdes públiques i privades, amb potencial per acollir biodiversitat en tots els sentits.

concepte de Paradís*

EL PARADÍS /JARDÍ SIMBÒLIC

La selecció de les plantes està subjecte a l’espai on es fa. Ha de contenir proporcions simbòliques inspirades en la supervivència* d’éssers vius del territori i de l’autoregulació pel bon desenvolupament de les mateixes plantes regenerant-se de forma natural el subsòl terrestre

El Paradís recuperat conté: Autosuficiència, no necessitat de regar i capacitat de viure en la terra i amb el clima del lloc, no intervenció de cura humana, només la de sembrar noves llavors i/o replantar i de cuidar amb amor els primers mesos d’arrelament i regar en cas de sequera, sense quimics i podent-ne consumir en quantitats que no malmetin la planta. No es poda. Diversitat, selecció de plantes, arbres i arbustos que cobreixin junts els següents requisits: 1_ Proporcions simbòliques inspirades en la supervivència* de tots els éssers vius del territori i de l’autoregulació pel bon desenvolupament de les mateixes plantes regenerant-se de forma natural el subsòl terrestre. 2_ Cromatisme i olors capaces de produir una sensació de benestar i calma. Continuïtat, que a cada estació hi hagi la màxima expressió de color, olor i fruit segons espècies. Una exuberància vegetal durant tot l‘any. Ecologia, totes les espècies plantades, siguin de procedència ecològica i sostenible, de llocs amb ètica responsable tant per les plantes com amb els seus treballadors i de la manera que tenen de gestionar els seus residus. Respecte, les plantes que de forma natural o per herència ja creixen i viuen a la zona escollida per enjardinar, incloure-les i no malmetre-les, deixar-les créixer i no arrencar-les. Consciència, distribuir les diferents espècies segons moviment natural de l’aigua de la pluja, segons direcció del sol. Segons relació entre elles. Fent un estudi coherent amb els professionals sensibilitzats, i així determinar què plantar a cada espai. Poesia, l’acte d’apreciar tot el procés que fa la natura en la seva regeneració constant entre vida i mort, inspirar en la societat la capacitat de veure la bellesa de les fulles seques en el contrast de la flor oberta, obrir la mirada. Fluïdesa, que la distribució d’aquest jardí, sigui instintiva i arribable sense malmetre les plantes, trobar la manera que l’ésser humà pugui interactuar-hi menjant una fruita o agafant un trosset de fulla aromàtica, per l’altre costat que també hi hagi un caos ordenat on l’ésser humà no pot arribar deixant així que les mateixes plantes protegeixin l’activitat d’insectes ocells, i animals que hi puguin viure. Dissenyar en equilibri conscient perquè s’esdevingui un microcosmos vegetal exuberant que pot compartint-se amb pau amb l’ésser humà.