“Obertura en poètica quàntica. Sublimar és passar de sòlid a gas o de gas a sòlid, sense passar per l’estat líquid. I què faríem sense el mar? El paisatge natural de la biosfera, és bellesa en manifestació. Generosa i sublim. El que és bell, transforma. La paradoxa quàntica de l’existència. Aquell moment que existeix per inspirar la reforestació de mi mateixa i del planeta. Refer el camí del cor i posar-li la ment al servei.

Diu, que tots estem connectats
i que quan ens sentim a prop de l’ànima,
inevitablement, ens transformem... sublim.”